El nostre canvi de primària a secundària, no ha estat molt fort.
Per la part del professorat, hem notat que són una miqueta més estrictes, però per la part de companys, hem fet nous amics. Per exemple, la Granada ha fet noves amistats mantenint les que tenia abans. En canvi, la Núria, vé d'una escola privada, on cap dels seus antics amics han seguit la secundària a l'Angeleta Ferrer; ha sigut com una nova etapa!
Fa pocs anys, tot era jugar, però ara no es tracta de passar-s'ho bé, sinó d' estudiar, treballar i posar colzes per poder aprovar. Cada cop es més difícil, però tot s'aconsegueix amb esforç.
En el canvi físic i les relacions, hem canviat molt, però ens hi hem adaptat prou bé.
Encara no sabem molt bé els problemes i conflictes que ens trobarem al llarg de la vida, però de primària a secundària, pensàvem que seria un canvi força diferent. Creiem que seria més problemàtic, més difícil, i una mica perillós: per els alumnes que ja són grans, per els grups, pel 'bulling''...
També esperàvem més exàmens i més difícils.
viernes, 30 de mayo de 2008
animals
Moltes persones pensen que els experiments amb animals són coses dolentes, i de fet són una mica cruels ens fan un
viernes, 23 de mayo de 2008
Agentes por un día (Historia inventada)
En las afueras de Manhattan, en una callejuela vivía un padre viudo con sus tres hijos trillizos.El padre trabajaba en una agencia de agentes secretos, y los 3 hijos querían ser como él de grande.
-¡Yo de grande quiero ser como papa, agente secreto!- dijo Juan todo emocionado-
-¡Y yo también! Cuando papá nos explica esas historias del trabajo me emocionan tanto... que me encantaría vivirlas en directo.- dijo Jorge-
-¡Pero que bobos que sois! Es muy difícil trabajar como papá-
-Yo también quiero ser como papá, que os pensáis, pero yo soy realista, es muy dificil. -dijo Jack muy altivo.
A la noche siguiente llamaron al padre para realizar una misión muy importante.
-¿Qué haces? ¿Te vas a una misión?- dijo Juan
-Sí, y es muy importante, han sacuestrado a muchos políticos y ofrecen una recompensa de 500.000 euros, me infiltraré con los secuestradores haciendo ver que soy uno de ellos.
-¡Yo quiero ir contigo!¡ por favor!- dijo Juan arrodillándose ante él.
-Ya te he dicho muchas veces que tu aún eres pequeño.Y de repente se escuchó un ruido que venía de la habitación de los niños, y salió Jorge todo adormecido por el cansancio y dijo:
-¿Qué hacéis aquí?
-Papá tiene que hacer una misión muy importante.
-Sí, y tengo mucha prisa, el avión sale dentro de una hora. Pero sobretodo portaos bien,y sobretodo no me llaméis que me podrías fastidiar toda la misión.
Ramón cogió el avión y llegó a Amsterdam; rápidamente buscó un taxi para llegar a esa pequeña residencia de 25 metros y llamó a la puerta.
Un hombre todo de negro con una corvata oscura como la noche y unos pantalones estrechos y arrugados con claras marcas de movimiento, y hasta un poco de rojo en el rango superior.
-Caramichelo enviado- dijo Ramón.
-Caramicholo recibido
-Después de decirse las palabras secretas, el secuestrador dejó entrar al supuesto "Robert".
La casa era pequeña, descuidada como si nadie la hubiera utilizado desde hace 20 años. En la habitación más pequeña de la vivienda se encontraban las personas secuestradas, los ocho políticos.
-¡Veo que has conseguido capturarlos!
-¡Sí, pan comido!
Mientras tanto los 3 hijos, que estaban ya un poco preoucupados por su papá, dicidieron llamar a la FBI para ayudarlo.
Los del FBI les dijeron que llamasen a su padre para que ellos puedan localizar la llamada y saber dónde estaban los secuestradores.Los secuestradores y "Robert" estuvieron charlando un rato, pero un "ring ring" paró la charla por un momento.
-Un momento por favor- dijo Ramón todo asustadoRamón se dirigió hacia una sala, en la cual guardaban todas las armas, y cogió el teléfono.
-¿Siiiiiii?
-Hola papá somos Juan, Jorge y Jack tus hijos.
-¡Os dije que no me llamaseis!
-Ya pero... ¡Ya lo verás, adios!
-¡Pero, pero, esperaaaaa!
Piiiip piiiip piiiip.
-Bien hecho chicos, hemos localizado la llamada- dijo un agente.
-¡Vamos todos hacia Manhattan!- dijo otro agente del FBI.
Se dirijieron hacia el avión privado del FBI para ir a Manhattan.
Mientras tanto, en la pequeña vivienda, los secuestradores y "Robert" negociaban el rescate.Pero, de repente, se escuchó un pom- pom en la puerta, un secuestrador fue hacia la puerta y por a través de la mirilla observó un niño de unos 12 años. El secuestrador, al ver que era un niño inofensivo abrió la puerta, y lo dejó entrar.
-¡Detenido por el FBI!- dijo el niño.
Y por detrás aparecían unos 20 agentes del FBI.
-Detenidos por el FBI- dijo el jefe de ellos.
Los secuestradores tuvieron que rendirse delante de esos agentes, y fueron directamente hacia la cárcel y sin los 500.000 euros.
Ramón y los agentes felicitaron a los 3 niños por su valentía, y los niños explicaron a Ramón toda la historia.
Y así es como tres hijos trillizos pudieron ser agentes gracias a su gran intervención.
-¡Yo de grande quiero ser como papa, agente secreto!- dijo Juan todo emocionado-
-¡Y yo también! Cuando papá nos explica esas historias del trabajo me emocionan tanto... que me encantaría vivirlas en directo.- dijo Jorge-
-¡Pero que bobos que sois! Es muy difícil trabajar como papá-
-Yo también quiero ser como papá, que os pensáis, pero yo soy realista, es muy dificil. -dijo Jack muy altivo.
A la noche siguiente llamaron al padre para realizar una misión muy importante.
-¿Qué haces? ¿Te vas a una misión?- dijo Juan
-Sí, y es muy importante, han sacuestrado a muchos políticos y ofrecen una recompensa de 500.000 euros, me infiltraré con los secuestradores haciendo ver que soy uno de ellos.
-¡Yo quiero ir contigo!¡ por favor!- dijo Juan arrodillándose ante él.
-Ya te he dicho muchas veces que tu aún eres pequeño.Y de repente se escuchó un ruido que venía de la habitación de los niños, y salió Jorge todo adormecido por el cansancio y dijo:
-¿Qué hacéis aquí?
-Papá tiene que hacer una misión muy importante.
-Sí, y tengo mucha prisa, el avión sale dentro de una hora. Pero sobretodo portaos bien,y sobretodo no me llaméis que me podrías fastidiar toda la misión.
Ramón cogió el avión y llegó a Amsterdam; rápidamente buscó un taxi para llegar a esa pequeña residencia de 25 metros y llamó a la puerta.
Un hombre todo de negro con una corvata oscura como la noche y unos pantalones estrechos y arrugados con claras marcas de movimiento, y hasta un poco de rojo en el rango superior.
-Caramichelo enviado- dijo Ramón.
-Caramicholo recibido
-Después de decirse las palabras secretas, el secuestrador dejó entrar al supuesto "Robert".
La casa era pequeña, descuidada como si nadie la hubiera utilizado desde hace 20 años. En la habitación más pequeña de la vivienda se encontraban las personas secuestradas, los ocho políticos.
-¡Veo que has conseguido capturarlos!
-¡Sí, pan comido!
Mientras tanto los 3 hijos, que estaban ya un poco preoucupados por su papá, dicidieron llamar a la FBI para ayudarlo.
Los del FBI les dijeron que llamasen a su padre para que ellos puedan localizar la llamada y saber dónde estaban los secuestradores.Los secuestradores y "Robert" estuvieron charlando un rato, pero un "ring ring" paró la charla por un momento.
-Un momento por favor- dijo Ramón todo asustadoRamón se dirigió hacia una sala, en la cual guardaban todas las armas, y cogió el teléfono.
-¿Siiiiiii?
-Hola papá somos Juan, Jorge y Jack tus hijos.
-¡Os dije que no me llamaseis!
-Ya pero... ¡Ya lo verás, adios!
-¡Pero, pero, esperaaaaa!
Piiiip piiiip piiiip.
-Bien hecho chicos, hemos localizado la llamada- dijo un agente.
-¡Vamos todos hacia Manhattan!- dijo otro agente del FBI.
Se dirijieron hacia el avión privado del FBI para ir a Manhattan.
Mientras tanto, en la pequeña vivienda, los secuestradores y "Robert" negociaban el rescate.Pero, de repente, se escuchó un pom- pom en la puerta, un secuestrador fue hacia la puerta y por a través de la mirilla observó un niño de unos 12 años. El secuestrador, al ver que era un niño inofensivo abrió la puerta, y lo dejó entrar.
-¡Detenido por el FBI!- dijo el niño.
Y por detrás aparecían unos 20 agentes del FBI.
-Detenidos por el FBI- dijo el jefe de ellos.
Los secuestradores tuvieron que rendirse delante de esos agentes, y fueron directamente hacia la cárcel y sin los 500.000 euros.
Ramón y los agentes felicitaron a los 3 niños por su valentía, y los niños explicaron a Ramón toda la historia.
Y así es como tres hijos trillizos pudieron ser agentes gracias a su gran intervención.
miércoles, 7 de mayo de 2008
Vols saber més de la llegenda de Sant Jordi?
La llegenda de Sant Jordi
Pels voltants de la vila un monstre ferotge i terrible, que podia fer moltes coses com volar, caminar, nedar i fins i tot escopir foc per la boca i l'ale li feia molta pudor, fins al punt que des de molt lluny enverinava l'aire, i tothom que respirava la seva ale es moria. Els habitants van pensar en donar-li cada dia una persona que li serviria de menjar, i així no mataria a tothom que veies. De fet, la llegenda diu, que el sistema els hi va sortir d'allò més bé, però el que era realment complicat, era trobar una persona que cada dia es deixés menjar per aquell monstre. I van decidir que cada dia farien un sorteig i el qui toques s'hauria de deixar menjar per el drac.Així es va fer durant molt de temps, i el monstre se’n devia sentir satisfet. Però... vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove, guapa, fina ... molts ciutadans es van oferir a substituir-la, però el rei no va voler, i amb el cor ple de dolor, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol ciutadà de la villa. La donzella va sortir de la ciutat cap al llac on hi residia el drac, mentre tot el veïnat, desconsolat, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici. Però quan estava ja bastant lluny de la muntanya, se li va presentar un jove cavaller, a sobre d'un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li va dir que s'en anés lluny, que per aqui rondava un monstre que quan que el veiés se’l menjaria. El cavaller li va dir que no passes por, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut des de molt lluny expressament per combatre el drac i així alliberar la princesa. La fera, va sortir de cop i volta . Allavors Sant Jordi amb un bon cop de llança el va malferir. El cavaller, va lligar el monstre pel coll i li va donar la llança a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat.Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, però que aquest va replicar-li tot dient que no la mereixia i que la seva visita en aquella vila era perquè havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre.
Celebracions de Sant Jordi
La festa de sant Jordi són el conjunt de celebracions que tenen lloc pels volts del 23 d'abril, Diada de Sant Jordi. El 23 d'abril és la data en què morí decapitat Jordi, un soldat romà esdevingut sant cristià. Va arrelar amb força a Catalunya i va fer extendre el culte al sant. La devoció pel sant cavaller s'extengué sobretot perquè apareixia muntat en el seu cavall blanc batallant al costat dels exèrcits catalans en moments difícils. Heroi almogàver i sant protector pels monarques catalans dels segles XX a XV, el moviment político cultural de la Renaixença el converteix en patró de Catalunya, juntament amb la Moreneta. Aquest patronatge ha esdevingut, amb la instauració del costum de la rosa i del llibre, la festa patriòtica i cívica de Primavera més celebrada arreu del Principat, com també en certes contrades del País Valencià i alguns pobles d'Aragó. Avui, la Festa de Sant Jordi -festa nacional en honor al patró, festa del llibre i els llibreters, i festa de l'amor i els enamorats- és una de les festes més populars de Catalunya es basa en que les dones regalen als nois llibres mentres que els nois regalen roses a les dones.
Sant Jordi a l'Angeleta
A l'Angeleta Ferrer i Sensat les celebracions són especials i diverses. La junta directiva organitza moltes activitas com concerts, concursos amb premis i més coses. També els de quart d'eso organitzen unes paradetes per guanyar diners pel viatge de final de curs, com vendre roses, llibres, begudes, pastissos i la novetat, "la rosa a domicili" que es basa en que la gent comprava la rosa i deia a qui la volia regalar i els de quart li donaven anonimament (si volen). En total un Sant Jordi molt divertit i original.
Pels voltants de la vila un monstre ferotge i terrible, que podia fer moltes coses com volar, caminar, nedar i fins i tot escopir foc per la boca i l'ale li feia molta pudor, fins al punt que des de molt lluny enverinava l'aire, i tothom que respirava la seva ale es moria. Els habitants van pensar en donar-li cada dia una persona que li serviria de menjar, i així no mataria a tothom que veies. De fet, la llegenda diu, que el sistema els hi va sortir d'allò més bé, però el que era realment complicat, era trobar una persona que cada dia es deixés menjar per aquell monstre. I van decidir que cada dia farien un sorteig i el qui toques s'hauria de deixar menjar per el drac.Així es va fer durant molt de temps, i el monstre se’n devia sentir satisfet. Però... vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove, guapa, fina ... molts ciutadans es van oferir a substituir-la, però el rei no va voler, i amb el cor ple de dolor, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol ciutadà de la villa. La donzella va sortir de la ciutat cap al llac on hi residia el drac, mentre tot el veïnat, desconsolat, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici. Però quan estava ja bastant lluny de la muntanya, se li va presentar un jove cavaller, a sobre d'un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li va dir que s'en anés lluny, que per aqui rondava un monstre que quan que el veiés se’l menjaria. El cavaller li va dir que no passes por, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut des de molt lluny expressament per combatre el drac i així alliberar la princesa. La fera, va sortir de cop i volta . Allavors Sant Jordi amb un bon cop de llança el va malferir. El cavaller, va lligar el monstre pel coll i li va donar la llança a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat.Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, però que aquest va replicar-li tot dient que no la mereixia i que la seva visita en aquella vila era perquè havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre.
Celebracions de Sant Jordi
La festa de sant Jordi són el conjunt de celebracions que tenen lloc pels volts del 23 d'abril, Diada de Sant Jordi. El 23 d'abril és la data en què morí decapitat Jordi, un soldat romà esdevingut sant cristià. Va arrelar amb força a Catalunya i va fer extendre el culte al sant. La devoció pel sant cavaller s'extengué sobretot perquè apareixia muntat en el seu cavall blanc batallant al costat dels exèrcits catalans en moments difícils. Heroi almogàver i sant protector pels monarques catalans dels segles XX a XV, el moviment político cultural de la Renaixença el converteix en patró de Catalunya, juntament amb la Moreneta. Aquest patronatge ha esdevingut, amb la instauració del costum de la rosa i del llibre, la festa patriòtica i cívica de Primavera més celebrada arreu del Principat, com també en certes contrades del País Valencià i alguns pobles d'Aragó. Avui, la Festa de Sant Jordi -festa nacional en honor al patró, festa del llibre i els llibreters, i festa de l'amor i els enamorats- és una de les festes més populars de Catalunya es basa en que les dones regalen als nois llibres mentres que els nois regalen roses a les dones.
Sant Jordi a l'Angeleta
A l'Angeleta Ferrer i Sensat les celebracions són especials i diverses. La junta directiva organitza moltes activitas com concerts, concursos amb premis i més coses. També els de quart d'eso organitzen unes paradetes per guanyar diners pel viatge de final de curs, com vendre roses, llibres, begudes, pastissos i la novetat, "la rosa a domicili" que es basa en que la gent comprava la rosa i deia a qui la volia regalar i els de quart li donaven anonimament (si volen). En total un Sant Jordi molt divertit i original.
miércoles, 23 de abril de 2008
Vols practicar escalada?
Què és?
Escalada seria pujar per roca més o menys vertical:
Escalar… ? Actualment està clar que hi ha tres esports diferents encara que s’assemblin: l’escalada clàssica, l’escalada esportiva i el boulder. I, potser, l’escalada artificial que s’hauria d’incloure dins de l’escalada clàssica.
Tipus:
L’escalada clàssica: Seria aquella en què les assegurances (quan n’hi ha) no són ni tant bones ni tant abundants com a l’esportiva;
L’escalada esportiva: Seria aquella assegurada amb material de resistència garantitzada i colocat de manera que l’escalador no pogui fer-se mal si cau.
Boulder: Es diu que el boulder és una forma d’escalada molt pura ja que no es fa servir cap equipament apart de la bossa de magnesi i els peus de gat. Les vies de boulder solen ser d’alta dificultat i per tant fer boulder és un mitjà excelent de guanyar força i grau.
Materials necessaris:
Casc: És aconsellable i molt important posar-se'l quan fas escalada clàssica.
Escalada seria pujar per roca més o menys vertical:
Escalar… ? Actualment està clar que hi ha tres esports diferents encara que s’assemblin: l’escalada clàssica, l’escalada esportiva i el boulder. I, potser, l’escalada artificial que s’hauria d’incloure dins de l’escalada clàssica.
Tipus:
L’escalada clàssica: Seria aquella en què les assegurances (quan n’hi ha) no són ni tant bones ni tant abundants com a l’esportiva;
L’escalada esportiva: Seria aquella assegurada amb material de resistència garantitzada i colocat de manera que l’escalador no pogui fer-se mal si cau.
Boulder: Es diu que el boulder és una forma d’escalada molt pura ja que no es fa servir cap equipament apart de la bossa de magnesi i els peus de gat. Les vies de boulder solen ser d’alta dificultat i per tant fer boulder és un mitjà excelent de guanyar força i grau.
Materials necessaris:
Casc: És aconsellable i molt important posar-se'l quan fas escalada clàssica.
Corda: Sense corda no es pot escalar
Peus de gat: Sabates especials per escalar.
Arnés: Serveix per unir l'escaldor a la corda.
Cinta exprés: Són dos mosquetons unides per una corda de longitut variable que permet que la corda llisqui millor.
Cintes: La seva utilitat és per muntar reunions, passar per seguros naturals com arbres o ponts de roca.
Grigri: Aparell per assegurar al primer de corda i per corda simple de diàmetre entre 11 i 10; en cas de caiguda bloqueja la corda automàticament.
Mosquetons de seguretat: Són com els mosquetons normals però tenen una rosca que evita la seva obertura accidentalment.
Magnesi, bossa per magnesi: Serveix per que no hi hagui un exccés de suor a les mans i no relliscin.
Funda corda: Indicat per protegir la corda de la pols, la terra.
El físic
Per fer escalada el teu cos ha de estar preparat fisicament per escalar. Normalment els escaladors tenen un cos molt fibrat i musculat. Per un principiant s' he li recomana que començi a escalar amb vies de mínima dificultat perque encara no està preparat físicament.
miércoles, 30 de enero de 2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
